lunes, 23 de noviembre de 2015

DECRET 162/2015, de 14 de juliol, de venda no sedentària en mercats de marxants.

TEXT PUBLICAT

Enlace oficial del decreto: DECRET 162/2015

Preàmbul

I

Com a conseqüència de l’aprovació i transposició a l’ordenament jurídic intern de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, fou modificat també el marc normatiu regulador de la venda no sedentària, tant en l’àmbit estatal com en l’àmbit autonòmic, per tal d’adaptar la regulació existent als paràmetres i principis que aquesta norma europea estableix per a l’accés i exercici de les activitats anomenades de serveis, entre les quals figura el comerç al detall en totes les seves modalitats.

Mitjançant la Llei 1/2010, d’1 de març, de reforma de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, es va adaptar el marc normatiu estatal en matèria de venda no sedentària a la Directiva de serveis en el mercat interior, d’acord amb els criteris següents:

a) Manteniment del règim d’autorització administrativa prèvia, tenint en compte que el desenvolupament d’aquesta activitat requereix l’ocupació de sòl de titularitat pública.

b) La durada de les autoritzacions no pot ser indefinida, atès que el sòl públic disponible és un recurs limitat. En tot cas, la durada de les autoritzacions ha de permetre l’amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits.

c) En el procediment per a l’atorgament de les autoritzacions s’ha de garantir la transparència i la imparcialitat i, en concret, l’adequada publicitat de l’inici, el desenvolupament i la finalització.

d) Els procediments d’atorgament d’autoritzacions no poden permetre renovacions automàtiques ni avantatges per als titulars cessants ni per a les persones amb què es trobin especialment vinculades.

D’altra banda, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, que modifica la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, determina que el comerç ambulant forma part de les competències pròpies que correspon exercir als municipis dins del marc normatiu establert per la legislació estatal i les comunitats autònomes.

En l’àmbit territorial de Catalunya, l’aprovació de la Directiva de serveis en el mercat interior va implicar la modificació, entre altres disposicions, del Text refós sobre comerç interior, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, mitjançant el Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, la qual cosa, en relació amb la venda no sedentària, va comportar, entre d’altres, la concreció dels aspectes següents:

Els procediments que comporten l’atorgament de noves autoritzacions no poden ser automàtics ni poden comportar cap tipus d’avantatge per als prestadors que cessen ni per a les persones que estan especialment vinculades amb ells.

Als ajuntaments, mitjançant les corresponents ordenances municipals, els correspon determinar els criteris d’atorgament de les autoritzacions.

Les autoritzacions són transmissibles i han de tenir una duració mínima de quinze anys per permetre l’amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits, i són prorrogables, de manera expressa per períodes idèntics.

La transmissibilitat de les autoritzacions es pot dur a terme després de la comunicació prèvia a l’administració competent. La vigència de l’autorització transmesa és el termini que resta de l’autorització inicialment atorgada o de la seva pròrroga.

Els supòsits de transmissió són:

a) Per cessament voluntari del titular de l’activitat.

b) Per situacions sobrevingudes, com els casos d’incapacitat laboral, malaltia o situacions anàlogues degudament acreditades.

En data 13 de març de 2010 es va publicar el Reial decret 199/2010, de 26 de febrer, pel qual es regula l’exercici de la venda ambulant, o no sedentària, com a norma reglamentària que desenvolupa el capítol IV del títol III de la Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç minorista, autodeclarada com a bàsica per invocació de l’article 149.1.13 de la CE.

Aquest reglament estatal entra a regular amb detall la venda no sedentària en diferents tipologies -com activitat comercial organitzada en mercats ocasionals o periòdics, com activitat comercial individualitzada en la via pública o com venda ambulant en vehicles tenda-, per la qual cosa fou recorregut pel Govern de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Constitucional per invasió de competències, el qual, en la Sentència 143/2012, de 2 de juliol de 2012 (BOE núm. 181, de 30.6.12), va declarar que vulnera les competències que té Catalunya en aquesta matèria, especificant que la regulació de la venda no sedentària no té incidència directa i significativa en l’activitat econòmica general, i per tant no considera admissible la invocació de l’article 149.1.13, de la CE.

A partir d’aquesta situació, es fa necessari desenvolupar reglamentàriament el marc normatiu català, per tal de delimitar els aspectes que configuren l’exercici d’aquesta activitat econòmica sotmesa al règim d’autorització prèvia, tot establint les bases i els criteris comuns en què s’han de basar les diferents ordenances que els ajuntaments aproven en exercici de les seves competències.

L’aprovació d’aquest reglament neix, doncs, de la necessitat de disposar d’uns criteris comuns que confereixin uns nivells mínims de seguretat jurídica en l’àmbit de la regulació dels diferents aspectes de la venda no sedentària, concretament en mercats de marxants, tant per a les administracions locals a l’hora de redactar i aprovar les seves disposicions, com per als comerciants i les seves organitzacions a l’hora de disposar d’uns paràmetres adequats en els quals poder basar les seves expectatives econòmiques.

II

Dins la modalitat de venda no sedentària, la casuística i la complexitat que en donen en mercats de marxants, així com la dimensió qualitativa i quantitativa, la converteixen en la principal afectada per la transposició de la Directiva de serveis en el mercat interior, la qual cosa requereix, com s’ha exposat, un desenvolupament reglamentari específic.

Aquest Decret s’estructura en onze articles, una disposició transitòria i una disposició final.
En l’article 1 s’estableix l’objecte i l’àmbit d’aplicació que es circumscriu a la venda no sedentària organitzada en mercats de marxants, i s’hi incorpora la definició corresponent.

En l’article 2 es tracta de l’exercici de la competència municipal en la regulació dels mercats de marxants i la seva gestió. En aquest apartat es reafirma la competència de les administracions locals per a la regulació d’aquesta activitat comercial en el seu àmbit municipal, establint les pautes bàsiques que han de preveure les ordenances municipals per tal de garantir uns referents mínims comuns a la regulació de l’exercici d’aquesta activitat a tot el territori de Catalunya, però sense establir màxims, ni delimitar-ne els continguts, llevat de qüestions puntuals motivades per raons de seguretat o ordre públic. Així mateix, es reconeix la possibilitat de gestió indirecta dels mercats de marxants, però reservada als aspectes que no impliquen exercici d’autoritat, els quals no poden ser delegats en empreses o entitats públiques o privades.

En l’article 3 es fa referència a la creació, modificació i extinció de mercats de marxants que, com a servei que presten les entitats locals, s’han de subjectar al reglament d’obres, activitats i serveis vigent. No obstant això, per tal de facilitar la identificació de procediments per seguir, es detalla el que s’entén per modificació de les característiques essencials d’un mercat que, juntament amb el procés que cal seguir per a la creació, s’ha de sotmetre al procediment previst a la secció 1 del capítol 2 del títol 5 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

En l’article 4 es determinen les condicions bàsiques per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants, que han de ser degudament acreditades per poder obtenir l’autorització municipal.

En l’article 5 es regulen les condicions bàsiques del procediment per a l’atorgament de noves autoritzacions, d’acord amb el marc normatiu establert, així com les garanties mínimes per als sol·licitants en el procediment d’atorgament de les autoritzacions. A partir del marc que s’estableix en aquest Decret, els ajuntaments hauran d’aprovar, mitjançant la corresponent ordenança municipal, les bases on es concretaran els requisits i criteris d’adjudicació per a les corresponents convocatòries d’atorgament d’autoritzacions.

En l’article 6 s’estableix el contingut mínim que ha de constar en les autoritzacions que atorguen els ajuntaments per a l’exercici de la venda no sedentària en un determinat mercat de marxants, la durada i el règim aplicable a les vacants que es puguin produir entre totes dues convocatòries de concurs per a l’adjudicació de noves autoritzacions.

En l’article 7 es regula el règim de transmissió de les autoritzacions, en el qual es preveuen quatre supòsits: per cessament voluntari del titular en l’exercici de l’activitat professional de venda no sedentària, -per jubilació o per qualsevol altra circumstància-, per situacions sobrevingudes no atribuïbles a la voluntat del marxant o per mort del titular de l’autorització. Les condicions i limitacions establertes per a la transmissió de les autoritzacions tenen com a objectiu evitar l’especulació amb les autoritzacions, per tal de mantenir el sentit i la finalitat que es persegueix amb la transparència requerida en el procediment que s’ha de seguir per a l‘adjudicació.

En l’article 8 es detallen els supòsits pels quals poden quedar sense vigència les autoritzacions atorgades, sens perjudici, si escau, que calgui tramitar els procediments necessaris per a l’eficàcia dels supòsits previstos.

En l’article 9 es preveu la figura de la comissió de seguiment del mercat, que ha d’estar formada per tècnics municipals i marxants del mercat corresponent, i, si escau, per representants de l’entitat o empresa concessionària que tinguin encomanades determinades funcions, a l’objecte de disposar d’un òrgan d’interlocució degudament formalitzat per facilitar i agilitar les diferents vicissituds que el desenvolupament ordinari dels mercats puguin plantejar. La creació, la composició, el règim de funcionament, les atribucions dels seus integrants i la dissolució d’aquesta comissió de seguiment, els ha de regular cada ajuntament segons els seus plantejaments i necessitats per tal que els mercats puguin disposar d’un òrgan formalitzat de comunicació per facilitar la gestió constant de les vicissituds que el desenvolupament dels mercats puguin plantejar.

En l’article 10 es fa referència al marc legal establert dins del qual s’han de situar les taxes que els diferents ajuntaments poden establir sobre els paradistes en relació amb els mercats de marxants que es desenvolupin dins del seu terme municipal.

En l’article 11 es fa referència al règim sancionador aplicable, tant el que correspon als ajuntaments com el que correspon al departament competent en matèria de comerç.

Es preveu un règim transitori per a l’adaptació de les ordenances municipals reguladores de la venda no sedentària en mercats de marxants.

A l’últim, mitjançant una disposició final s’habilita el desenvolupament reglamentari a fi i efecte de posar en marxa els instruments que facilitin els tràmits tant a les empreses com als ajuntaments.

Així mateix, aquest Decret es promulga d’acord amb la competència exclusiva en matèria de comerç interior establerta per l’article 121.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Vistos el Dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya i l’informe favorable de la Comissió de Govern Local.

A proposta del conseller d’Empresa i Ocupació, d’acord amb el Dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, amb la deliberació prèvia del Govern,

Decreto:

Article 1

Objecte i àmbit d’aplicació

L’objecte d’aquest Decret és establir el marc normatiu de la regulació de la venda no sedentària organitzada en mercats de marxants com a modalitat de venda no sedentària en mercats periòdics.
El mercat de marxants és l’activitat comercial que es du a terme en espais o vies de titularitat pública per un conjunt de professionals de la venda no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables, dins dels perímetres i en els llocs degudament autoritzats i ordenats per l’ajuntament, de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any, i emparada per l’ordenança municipal corresponent.

Article 2

Exercici de la competència municipal en la regulació dels mercats de marxants i la seva gestió

2.1 Els ajuntaments autoritzen l’activitat comercial de venda no sedentària organitzada en mercats de marxants de conformitat amb l’ordenança municipal específica, en compliment del que preveu l’article 19 del Text refós sobre comerç interior, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març.

2.2. Els ajuntaments han de vetllar perquè els llocs destinats a l’exercici de l’activitat de venda no sedentària estiguin en les degudes condicions de seguretat, salubritat i mediambientals, i en concret per:

a) La seguretat per a les persones i béns en el mercat.

b) La neteja.

c) L’existència d’un pla de previsió d’emergències, d’acord amb el que estableixi la normativa específica aplicable.

d) El manteniment de l’ordre públic

e) La gestió dels residus comercials d’acord amb el que estableixi la normativa reguladora pertinent.

2.3 Addicionalment, l’ajuntament pot proporcionar qualsevol altre servei que es consideri adient per a l’exercici d’aquesta activitat comercial, especialment el serveis de connexió al subministrament d’aigua corrent, electricitat i serveis públics -WC.

2.4 Les ordenances municipals que regulen l’activitat de venda no sedentària en mercats de marxants han de determinar, com a mínim, els aspectes següents:

a) La delimitació física de l’espai en què s’ha de desenvolupar el mercat de marxants.
b) La periodicitat del mercat de marxants.

c) El nombre màxim total, i parcial per especialitats, de parades en cada mercat.

d) Els criteris pels quals s’ha de regir el concurs públic d’atorgament d’autoritzacions de venda no
sedentària. En tot cas, aquests criteris han d’assegurar una oferta comercial variada i racional.

e) Els horaris de muntatge i desmuntatge de parades. Per tal de garantir la convivència i respectar el descans de veïns i veïnes, no es pot permetre la instal·lació dels llocs de venda més de dues hores abans de l’inici del mercat; ni tampoc la retirada dels llocs de venda passades dues hores des de la fi del mercat. Fora dels horaris fixats no es pot permetre la instal·lació de llocs de venda ni la circulació de vehicles per l’espai delimitat per a la realització del mercat, llevat que circumstàncies imprevistes, com un supòsit de força major o les inclemències meteorològiques, impedeixin respectar els horaris indicats.

f) La dimensió de les parades, que s’ha d’adaptar a les característiques de cada mercat, ha de preservar els portals dels habitatges i les entrades del comerços lliures d’obstacles. Per raons de seguretat, entre cada parada hi ha d’haver una separació mínima de 0,5 metres, i les mercaderies en cap cas no poden estar dipositades directament sobre el terra.
 
g) La relació de supòsits d’extinció i revocació de les autoritzacions sense dret a indemnització ni a compensació de cap mena.

h) La identificació de les infraccions i del règim sancionador aplicable.

2.5 L’ajuntament també pot gestionar els mercats de marxants de manera indirecta, mitjançant un contracte amb una entitat o empresa pública o privada. En cap cas, no es poden gestionar de manera indirecta, a través d’una entitat o empresa privada, els serveis que impliquen exercici de l’autoritat inherent als poders públics.

El contracte ha de detallar amb claredat l’àmbit i els aspectes de la gestió encomanda i s’ha d’adequar al que estableixi la normativa aplicable en matèria de contractes del sector públic.

En tot cas, es considera exercici de l’autoritat inherent als poders públics la convocatòria i adjudicació de les autoritzacions, la determinació de les taxes i la configuració del mercat que comprèn la seva ubicació, el nombre de parades, el mix comercial i el dia o dies, i l’horari de celebració.

Article 3

Creació, modificació i extinció de mercats de marxants

3.1 La creació de nous mercats de marxants, la modificació de les seves característiques essencials quan tingui caràcter definitiu i la seva extinció s’han de sotmetre al procediment previst a la secció 1 del capítol 2 del títol 5 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals o, si escau, a la norma que el substitueixi.

S’exclouen d’aquesta obligació aquelles modificacions motivades per causes de força major, causes urbanístiques o qualsevol altra, sempre que tinguin clarament caràcter transitori i se’n conegui el termini de durada previst.

3.2 S’entén per modificació de les característiques essencials d’un mercat de marxants: el canvi d’ubicació, l’increment de parades o el canvi de dia o dies de celebració.

Article 4

Condicions per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants

Per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants, les persones físiques o jurídiques han d’acreditar el següent:
a) Quan es tracti d’una persona jurídica, cal que estigui legalment constituïda, inscrita en el registre oficial corresponent i el seu objecte social ha d’incloure l’exercici de la venda no sedentària.

b) Estar donat d’alta al cens d’obligats tributaris corresponent i satisfer les obligacions fiscals inherents a l’exercici de la venda no sedentària, tant estatals com autonòmiques i locals.

c) Estar donat d’alta i al corrent de pagament en el règim de la Seguretat Social que correspongui, tant pel que fa al titular com en relació amb els seus possibles empleats. En aquest sentit, no es consideren empleats per compte aliè els familiars als quals es refereix l’article 1.3 e) de l’Estatut dels treballadors, sens perjudici de la seva inclusió en el règim de treballadors autònoms si es donen les condicions previstes a la normativa de la Seguretat Social.

d) Disposar d’una assegurança de responsabilitat civil vigent, suficient i proporcionada per cobrir les despeses derivades dels sinistres individuals i col·lectius que es puguin causar en l’exercici de l’activitat.
e) Quan es tracti de venedors extracomunitaris, acreditar, a més, que estan en possessió dels permisos de residència i de treball corresponents, així com del compliment d’allò que estableixi la normativa específica.

f) Complir tots els requisits que estableixen les reglamentacions específiques que siguin d’aplicació als productes que s’ofereixin a la venda.

g) Disposar de la documentació que acrediti el compliment de la normativa vigent sobre higiene i manipulació d’aliments, si escau, per a la venda d’aquests productes que ho requereixin.

Article 5

Atorgament de les autoritzacions de la venda no sedentària en mercats de marxants

5.1 Els procediments d’atorgament de noves autoritzacions no poden ésser automàtics ni poden comportar cap tipus d’avantatge per als prestadors que cessen ni per a les persones que hi estiguin especialment vinculades.

5.2 El procediment d’atorgament de noves autoritzacions s’ha de realitzar en règim de concurrència competitiva, amb convocatòria pública prèvia, i ha d’estar basat en els principis de transparència, imparcialitat i publicitat. Els ajuntaments han d’aprovar amb la suficient antelació per a cada convocatòria d’atorgament d’autoritzacions les bases corresponents, que han d’incloure els requisits i criteris d’adjudicació, d’acord amb els criteris que s’estableixen en l’ordenança municipal de venda no sedentària.
En cap cas no es pot condicionar la participació en el procediment d’adjudicació d’autoritzacions al requisit de residència en el municipi als participants, ni a la inscripció prèvia en un registre sectorial específic.

5.3 Per participar a la convocatòria d’atorgament d’autoritzacions l’interessat o interessada ha de presentar una declaració responsable en què manifesti:

a) El compliment de les condicions que estableix l’article 4 i el compromís de mantenir aquest compliment durant el període de vigència de l’autorització.

b) El compliment de qualsevol altra condició que sigui exigible segons les bases de la convocatòria.

c) Estar en possessió de la documentació que acrediti el compliment de les condicions exigides.
La inexactitud, falsedat o omissió en aquestes dades o documents que s’adjunten tenen caràcter essencial a l’efecte del que preveu el punt 1 de l’article 38 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

Així mateix, la sol·licitud ha d’incloure l’autorització expressa a l’ajuntament per tal que anualment pugui fer les comprovacions pertinents en relació amb el compliment de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social, així com altres consultes en els registres i arxius d’altres administracions i entitats públiques.
D’acord amb el que estableixi l’ordenança corresponent, aquesta sol·licitud també es pot fer arribar a l’ajuntament per qualsevol dels canals dels que disposi en cada moment la Finestreta Única Empresarial (FUE).

Article 6

Contingut de les autoritzacions de la venda no sedentària

6.1 Les autoritzacions atorgades han d’indicar:

a) Les dades del titular i, si escau, de les persones autoritzades a exercir l’activitat en la parada corresponent, amb caràcter general i amb motiu de baixes laborals, per raó de maternitat, o situacions similars.

b) El mercat, els horaris i les dates en què es podrà exercir l’activitat.

c) L’indret precís on s’autoritza a muntar la parada.

d) Les dimensions exactes del lloc de venda assignat.

e) El producte o la gamma de productes autoritzats per a la venda, amb el nivell de detall i concreció que es consideri adient.

f) La durada de l’autorització.

6.2 Les autoritzacions han de tenir una durada mínima de quinze anys per tal de permetre l’amortització de les inversions i una remuneració equitativa dels capitals invertits i són prorrogables expressament per períodes idèntics. Els ajuntaments han de comprovar anualment que els titulars de les autoritzacions compleixen les condicions establertes en l’article 4.
6.3 Si l’ordenança municipal no estableix cap altra cosa, quan es produeixen vacants en llocs de venda d’un determinat mercat, els ajuntaments les han d’assignar, pel termini que resti de vigència de l’autorització, als participants en el darrer concurs de concurrència competitiva que hagin quedat sense plaça i compleixin els requisits i les condicions establertes per accedir a la plaça vacant, per ordre de prelació segons la puntuació obtinguda. Aquest procediment de provisió de vacants entre concursos es pot utilitzar durant un període màxim de dos anys des de la data de resolució de l’últim concurs.

6.4 Quan l’ordenança municipal no estableixi cap altra cosa, els ajuntaments han de destinar les places vacants que es puguin produir a l’ampliació de llocs de venda ja existents, sempre que l’estructura del mercat ho permeti, d’acord amb les condicions següents:

a) Únicament poden optar a l’ampliació els titulars dels llocs de venda situats a la mateixa fila del que es trobi vacant.

b) Tenen preferència per optar a l’ampliació dels llocs de venda els de superfície més petita respecte als de superfície més gran.
c) Si les persones interessades en l’ampliació són titulars d’una autorització de venda per a llocs d’igual superfície, s’han de repartir els metres de la mateixa manera.

d) Satisfetes les peticions d’ampliació, s’han de reordenar els llocs de venda en cas que continuïn havent-hi llocs de venda vacants i s’ha d’obrir un torn de sol·licituds per a canvis de lloc entre les parades existents al mercat.

Article 7

Règim de transmissió de les autoritzacions 

7.1 Les autoritzacions només són transmissibles si es mantenen les condicions de l’autorització que es transmet, pel termini que resti de l’autorització o de la pròrroga, amb la comunicació prèvia del cedent a l’ajuntament, i sens perjudici de la capacitat d’inspecció i comprovació per a la validació.

Els ajuntaments han de determinar tant el contingut d’aquesta comunicació prèvia com l’obligació, si escau, de presentar com a complement de la comunicació una declaració responsable relativa a les condicions de la modalitat de transmissió de què es tracti.
En tot cas, el cessionari ha de presentar una declaració responsable conforme compleix amb totes les condicions exigides per a l’exercici de la venda no sedentària en el lloc que adquireix.

7.2 Les autoritzacions només es poden transmetre en els supòsits següents:

a) Per cessament voluntari de l’activitat professional de venda no sedentària en tots els mercats, sempre que hagin transcorregut 5 anys des de la seva obtenció. El transmetent no pot tornar a optar a cap nova llicència en el mateix mercat durant un període de 5 anys en cas que es reincorpori a l’activitat professional de venda no sedentària.

Mitjançant l’ordenança municipal corresponent, els ajuntaments poden introduir criteris de preferència a favor dels participants del darrer concurs de concurrència competitiva que hagin quedat sense plaça i compleixin els requisits i les condicions establertes per accedir a la plaça que es transmet.

b) Per situacions sobrevingudes no atribuïbles a la voluntat del marxant, com els casos d’incapacitat permanent total en relació amb l’exercici de la venda no sedentària, incapacitat permanent absoluta, gran invalidesa o situacions anàlogues degudament acreditades.
c) Per mort de la persona titular. En aquest supòsit, l’autorització pot ser transmesa d’acord amb les disposicions testamentàries i successòries. El successor o successora ha de comunicar a l’ajuntament, en el termini de dos mesos, la mort del titular, adjuntant una còpia autoritzada del pertinent títol successori, i presentar una sol·licitud perquè se li transmeti l’autorització. Si concorren diversos beneficiaris del causant, s’ha d’acompanyar la sol·licitud amb un escrit on consti la renúncia expressa del dret de la resta a favor del sol·licitant de l’autorització.

Article 8

Extinció de les autoritzacions 

Les autoritzacions per a l’exercici de la venda no sedentària en un determinat mercat de marxants perden la vigència, sense que això generi dret a cap indemnització o compensació, en els següents supòsits:

a) Exhauriment del termini pel qual fou inicialment atorgada, llevat de pròrroga.

b) Renúncia expressa i escrita formulada pel o per la titular.

c) A conseqüència d’una resolució ferma recaiguda en un procediment sancionador, motivat per la comissió d’infraccions degudament tipificades que comportin aparellada la revocació de l’autorització.
d) A conseqüència d’un procediment de revocació de l’autorització per incompliment de les condicions per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants.

e) Per mort, incapacitat o dissolució de la persona jurídica, sens perjudici de la possibilitat de transmissió prevista en l’article 7.

Article 9

Comissió de seguiment del mercat

9.1 Per tal de vetllar pel funcionament correcte del mercat de marxants, l’ordenança que el reguli pot preveure la creació d’una comissió de seguiment integrada per tècnics municipals, marxants del mercat corresponent i, en cas que l’ajuntament hagi optat per un sistema de gestió indirecta, també han de formar part d’aquesta comissió de seguiment representants de l’entitat o empresa concessionària.
L’ajuntament ha de regular de manera específica la creació, la composició, el règim de funcionament, les atribucions i la dissolució d’aquesta comissió de seguiment.

9.2 Per a la constitució de la comissió de seguiment i nomenament dels representants dels paradistes, s’han de tenir en compte les associacions empresarials del sector dels marxants que voluntàriament s’hagin acreditat davant de l’ajuntament corresponent com a entitats amb base representativa en el mercat de referència.

Article 10

Taxes

Els serveis que presta l’ajuntament als marxants per a l’exercici de la seva activitat només resten subjectes al pagament de taxes, d’acord amb el que estableix el Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals. Els ajuntaments únicament poden establir les taxes per a l’exercici de la venda no sedentària en mercats de marxants per als supòsits i imports permesos en aquesta Llei o en les disposicions que la substitueixin o desenvolupin.

Article 11

Competències sancionadores

D’acord amb el que estableix l’article 237 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, amb independència del règim sancionador inherent a les corresponents ordenances reguladores dels respectius mercats de marxants, correspon a la direcció general competent en matèria de comerç exercir les competències sancionadores en matèria de venda no sedentària pel que respecta als tipus infractors previstos en la lletra c) de l’article 45 del Text refós sobre comerç interior, dels preceptes de la Llei 1/1983, de 18 de febrer, i la Llei 23/1991, de 29 de novembre, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, o en les normes sectorials que el substitueixin.


Disposició transitòria

Adaptació de les ordenances municipals

En el termini màxim d’un any a comptar des de la publicació d’aquest Decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments que ja disposin d’una ordenança municipal de la venda no sedentària han d’adaptar-ne el contingut als termes que estableix aquest Decret, i els ajuntaments que hagin autoritzat la venda no sedentària sense disposar d’ordenança municipal reguladora d’aquesta activitat han d’aprovar l’ordenança que n’empari l’exercici en el seu terme municipal, d’acord amb els paràmetres continguts en aquest Decret.


Disposició final

Simplificació administrativa

Mitjançant ordre del conseller/a competent en matèria de comerç s’establiran instruments a disposició dels marxants per facilitar-los l’acreditació simplificada del compliment dels requisits exigits pels ajuntaments.

Barcelona, 14 de juliol de 2015

Artur Mas i Gavarró
President de la Generalitat de Catalunya

Felip Puig i Godes
Conseller d’Empresa i Ocupació

No hay comentarios:

Publicar un comentario